En l’anterior entrada
del blog vaig aprofitar el record d’una sèrie que va acompanyar molt la meva
generació: l’equipo A. En aquest article voldria fer una al·lusió a una de les
altres sèries mítiques amb les que vàrem créixer. Es tracta de la sèrie : el joves, que en la seva versió original
es deia : the young ones.
Tot i que, no deixa de
ser una ficció, no era pas una mala elecció convertir el plat de llenties en la
dieta d’una pis d’estudiants. Posats a escollir un plat, les llenties son una
bona aposta des del punt de vista del sabor i de les necessitats nutritives.
Com vull explicar en aquest article el plat de llenties presenta moltes
avantatges. És un d’aquells casos en que nutrició i tradició es combinen a la
perfecció. És molt interessant observar
com la forma en que es cuinen les
llenties tradicionalment optimitza les
seves propietats.
És ben coneguda
l’aportació de ferro que trobem en el plat de llenties, però el que no es
coneix tant és que hi ha dos elements del plat de potencien molt la seva absorció. Per exemple, un element potenciador de
l’absorció del ferro el trobem en el pebrot, que aporta vitamina C. L’altre
element potenciador el trobem en la carn. La costum d’afegir trossos de carn en
el plat ofereix una font de ferro de
molt bona absorció (l’anomenat ferro hemo) però a més també aporta unes
proteïnes que potencien l’absorció del ferro d’origen vegetal present a la
llentia.
Aquest seria un exemple
de l’alquímia de la cuina, de com la tradició ha unit uns elements per a crear
un plat deliciós, però a més molt nutritiu en quan a la forma en la que es
combinen i es potencien els seus components.
Un altra aspecte a
comentar sobre aquest plat serien les seves característiques com a font de
proteïnes. D’una banda, hi troben les
proteïnes que aporta la carn amb la que s’acompanya. D’altra banda, hi trobem
la proteïna que aporten les llenties. Aquestes últimes aportarien una proteïna
que no és del tot completa, ja que hi manquen alguns aminoàcids (metionina i
cisteïna). Aquest dèficit serà fàcil de suplir si durant el mateix dia es
consumeixen: llavors, cereals o fruits secs.
També es pot afegir una mica d’arròs en la cocció de les llenties. Tenint en compte de fer bé aquesta combinació
aconseguirem alimentar-nos amb proteïnes completes, que tindran tots els
aminoàcids que necessita el nostre organisme.
Un altre aspecte a
comentar sobre les llenties seria la seva aportació de fibra, en aquest cas
cel·lulosa i hemicel·lulosa. Aquestes fibres son de les anomenades fibres
insolubles (circulen per l’intestí prim sense ser digerides) i ens ajuden a la
millora del trànsit intestinal (camió de les escombraries). L’inconvenient
d’aquest tipus de fibra és que en algunes persones pot generar problemes
digestius. Per a millorar aquests inconvenients:
-Deixar la llentia en
remull unes 12 hores.
-Cuinar la llegum amb
un tros d’alga kombu, que estova la fibra i la fa més digestiva.
-Coccions llargues i
lentes.
Si tot i així els
problemes persisteixen i es tenen gasos es poden prendre infusions de: fonoll,
anís i comí.
Aquest serà un bon plat
per aquells que tinguin elevat el colesterol (per la seva fibra), per aquells
que pateixen diabetis (baix índex glucèmic) i per aquells que pateixin
restrenyiment.
Ara que entrem en els
dies més crus de l’hivern, us recomano molt aquest plat de tota la vida, per
escalfar el nostre cos i nodrir-nos amb un aliment de qualitat.
I si voleu un consell hi
podeu afegir espècies interessants com la cúrcuma o el comí, que li donaran
molt bon sabor i ens aportaran les seves
propietats (desinflamatòria la primera i carminativa la segona).
Jo crec que en Nil
sabia molt bé el que es feia quan reivindicava aquest plat. No us deixeu perdre
tot el que les llenties us poden donar.
