El viatge de l’heroi és una de
les estructures narratives més antigues de la literatura universal. Aquesta
estructura es defineix a partir d’un personatge que es veu immers en un viatge
amb múltiples dificultats que anirà superant fins arribar a un altre estadi que
implicarà un avenç a nivell personal i sovint també a nivell col·lectiu.
La literatura i el cinema estan farcits
d’exemples d’aquest viatge : Odisseu (Ulisses), Hércules, Jasó, Frodo (El
Senyor dels Anyells), Luck Skywalker (Star Wars),...
D’alguna manera, la humanitat
necessita mirar al viatge de l’heroi perquè representa la esperança en un futur
millor i la noció de que l’esforç per a superar les dificultats paga la pena.
En l’article d’avui, voldria
plantejar com el mite de l’heroi es pot convertir també en un instrument per a
pensar en nosaltres mateixos i com ens sentim en determinades situacions.
El procés de deixar de fumar
planteja dos dels components que envolten al viatge de l’heroi: el repte i la
dificultat. Aprofitaré dos fragments de
mites grecs que ens ajudaran a entendre algunes de les situacions que es poden
desplegar durant el procés de d’abandó del tabac.
ULISSES I LES SIRENES :
Segons l'Odissea d'Homer, Ulisses (o Odisseu segons els grecs), aconsellat per Circe (un bruixa), va poder evitar el perill del cant de les sirenes tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre que ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanés que el deslliguessin l'havien de fermar més fort.
Aquesta va ser una de les gestes
més conegudes del difícil retorn d’Ulisses
cap a Ítaca. El cant de les sirenes resulta molt enigmàtic des del punt de
vista de la seva capacitat d’atracció que acaba sent tant forta que tots els
mariners acaben sucumbint. Què li diuen
les sirenes a Ulisses que resulta tant seductor?
Durant el procés de deixar de
fumar, hi ha una fase d’unes quantes setmanes que podria representar el llarg
passatge d’Ulisses a través de les sirenes. És una fase en que el tabac resulta
encara molt seductor, en que poden sorgir pensaments del tipus : “no passaria
res si tornés a fumar ni que sigui un parell de cigarretes al dia”, “conec a X
que ha estat capaç de fumar només una cigarreta i no li passa res”, “ningú m’assegura
que realment em sentiré millor quan hagi superat l’addicció”, ”conec a Y que
està patint una malaltia greu i no era fumador”, “no val la pena passar-me la
vida enyorant el tabac”...
Com Ulisses, necessitarem estar
ben lligats al pal del vaixell, per afrontar totes aquestes veus. Si hi ha
hagut un bon treball previ per a reforçar la decisió d’abandonar el tabac la
persona podrà fer front a les seves sirenes amb majors garanties. Tanmateix,
serà important no perdre mai de vista el nostre destí, la visió personal d'Ítaca
que cada fumador té durant la deshabituació. Ítaca representa l’expectativa que es té
respecte a una vida sense fum. Com es visualitza aquesta nova etapa? Que pensem
que ens pot aportar? Ítaca també representa un record ja llunyà d’un indret del
qual es va partir fa temps. Com era la nostra vida abans del tabac? Com ens sentíem
en aquell moment en que la nostra vida no estava condicionada pels ritmes que
imposa l’addicció?
En aquest punt podríem pensar
també en una altre passatge mitològic que mostra un altra manera de transitar a
través de les sirenes :
ORFEU I LES SIRENES
Orfeu es va unir a l’expedició
dels Argonautes, amb Jasó com a cap. Aquest darrer havia estat informat per
Quiró de que només amb l’ajuda d’Orfeu es podria passar indemne a través de les
sirenes. Quan Orfeu va sentir les veus de les sirenes, va treure la seva lira i
va tocar un música més bella que la d’elles, aconseguint sufocar-la i que no es
sentís. D’aquesta manera van travessar el pas sans i estalvis.
Així com Ulisses pot representar
un enfrontament molt frontal amb les sirenes, Orfeu encarna un altre tipus d’estratègia
complementària. Orfeu és capaç de crear alguna cosa més bella que la veu de les
sirenes. En l’àmbit que estem parlant, l’estratègia d’Orfeu podria representar
la capacitat d’aportar un ventall de recursos propis que permetin ofegar la
seducció de la nicotina. Aquests recursos poden ser molt variats: des trobar
alguna forma de pal·liar l’estrès que no passi per encendre la cigarreta fins a
buscar noves maneres de passar aquells moments en que un està avorrit i
necessita del fum per omplir el buit.
L’estratègia d’Orfeu implica la construcció
d’unes noves maneres de fer i alhora la visualització d’una nova manera de
viure que ens resulti més atractiva. Orfeu venç a les sirenes no només perquè la seva música son més fort sinó que perquè sona
millor.
Em semblen molt interessants aquests dos fragments perquè
ens mostren herois molt humans, molt propers a nosaltres i a les nostres
debilitats, uns herois que pateixen però que aconsegueixen superar-se i avançar
en el seu creixement. El procés d’abandó
del tabac pot ser viscut per alguns com un simple tràmit quan l’addicció no es
sent molt poderosa però per a moltes persones implica en certa manera un viatge
iniciàtic que posarà en joc les seves debilitats i els seus recursos.
En certs moments es podran sentir com Frodo caminant cap a
la muntanya del Destí, o com Luck Skywalker lluitant contra Dard Vader, o com
Ulisses navegant cap a la seva Ítaca. Sigui com sigui, serà una experiència enriquidora.
P. D : A partir del 23 de març ja es poden fer les
inscripcions per al taller per deixar de fumar a al centre cívic Can Basté.
QUAN : Els divendres de 17:45 a 19:15
A PARTIR del 24 d’abril
PREU: a concretar amb el centre cívic.
