És freqüent que aquells que hem crescut en una ciutat sentim certa
enveja d’aquells que viuen als pobles. Sovint valorem el seu major contacte amb
la natura, el seu accés més proper a
aliments de qualitat i un estil de vida sense urgències ni ritmes frenètics.
Aquells que hem crescut a
ciutat alguna vegada (o moltes) hem sentit la crida de la vida del poble. Això
passa després d’un cap de setmana o de les vacances d’estiu en un poble de costa
o de muntanya. Són aquells moments en que sentim el contrast i mirem a la
nostra manera d’habitar les ciutats amb certa recança, com si no en acabés de
convèncer aquesta immersió en els ritmes accelerats, les aglomeracions, la
contaminació, el soroll,...
Per això, aquests diferents articles d’aquest cicle sobre “Salut a la
Jungla urbana” estan pensats pels urbanites i tenen com a objectiu posar en
valor els espais de salut quotidians que podem trobar en aquesta jungla. Sovint
són espais que ens passen desapercebuts, però que poden funcionar com a petits
oasis, com a indrets on poden cercar una manera de viure que ens faci sentir
millor amb la nostra salut i afavorir la nostra qualitat de vida.
OASI 1: LA PLATJA
“El mar. El mar encanta, el mar
mata, conmueve, asusta, también hace reir, a veces desaparece, de vez en cuando
se disfraza de lago, o bien construye tempestades, devora naves, regala
riquezas, no da respuestas, es sabio, es dulce, es potente, es imprevisible.
Pero, sobre todo, el mar llama. Lo descubrirás, Elisewin. Es lo único que
hace, en el fondo: llamar. No se detiene nunca, te entra dentro, se te echa
encima, es a ti a quien quiere. Puedes disimular, no te sirve de nada. Seguirá
llamándote”
ALESSANDRO BARICCO, Océano Mar.
Unes de les avantatges de viure a Barcelona, és la nostra platja
banyada per immens mar Mediterrani que agita les seves onades a la nostra
costa.
Aquesta platja més enllà de ser un espai d’oci dels estius dels
barcelonins i els molts turistes que ens visiten, és també un espai de salut
inesgotable.
Sovint, quan vaig a la platja a banyar-me o fer esport, recordo la novel·la
d’Alessandro Baricco d’Oceà, on un seguit de personatges, cadascú a la seva
manera, viuen una relació especial i molt intensa amb el mar.
En aquest espai són molts els que hi cerquen la salut en múltiples
formes. Uns s’hi acosten corrents pel passeig o inclús per la sorra de la
platja. D’altres es poden veure fent un bany de sol en totes les èpoques es de
l’any. Els de més enllà, jeuen a la sorra i mediten mentre senten el so de les
onades. Inclús, podríem parlar d’aquells que es banyen a l’aigua tant sigui
agost com gener.
Com veieu, el mar, se’ns presenta amb les seves infinites
possibilitats com a espai de salut. Podem pensar en aquests personatges que
comentàvem abans i posar en valor allò que fan. Podem fer una mirada a aquests
personatges com a cercadors d’oasis en la jungla urbana.
En primer lloc, podríem pensar en aquells que s’acosten a la platja
per relaxar-se mentre miren el mar i escolten el so de les onades. És
interessant parlar de com ens embolcalla el so hipnòtic de les onades. Seria un dels
sons que podríem ubicar en la gamma de l’anomenat “soroll blanc”. Aquest tipus
de so també el podem trobar en varis mitjans: en un assecador del cabell, un
aspirador, la campana extractora de la cuina,... Són sons molt emprats per a
calmar al bebès i podrien tenir relació amb les experiències auditives del
fetus en l’espai intrauterí. Si cerqueu al you tube “soroll blanc” de seguia hi
trobareu una multitud d’exemples. Sigui com sigui, si la vostra manera
d’acostar-vos a la platja és de tipus meditatiu, de ben segur que hi trobareu
un bon ambient per a relaxar-vos i acompanyar el fluir del pensament.
En segon, lloc podríem parlar d’aquells que fan banys de sol, alguns
en totes les èpoques de l’any. És molt important poder tenir diàriament una
exposició de la nostra pell al sol, especialment en les èpoques en que les
hores de sol són més escasses. Un dels motius el trobaríem , en el fet que
aquest contacte és molt important per a que el nostre cos pugui sintetitzar la
vitamina D, que al seu torn té un paper essencial per a la fixació del calci
dels nostres óssos. Es calcula que faria falta un nivell d’exposició d’uns 15
min al dia aprox., però això pot variar en funció de característiques
individuals com la pigmentació de la pell (si es fosca, es donarà un major
necessitat d’exposició).
També és interessant
destacar la pràctica dels banys de sol en relació a l’anomenada cura atmosfèrica.
Han estat varis els terapeutes naturistes que al llarg de la història han
incorporat aquesta pràctica : Arnold Rikli (1823-1906), Erdman L.E Felke
(1856-1926), Sebastián Kneipp (1821-1897). Aquest tipus de cura consisteix
en exposar-se a l’aire amb la menor quantitat de roba possible i fer una sèries
d’exercicis aeròbics, durant períodes de 5 a 30 min i en contacte amb el medi
natural. Els efectes que es cerquen amb aquesta cura són l’enfortiment del
sistema immune i la tonificació del sistema nerviós i la funció
cardio-respiratòria.
Podríem continuar
caminant en aquesta platja que ens estem imaginant i podríem trobar un altra
manera d’acostar-s’hi. Aquesta manera la veiem en aquelles persones que tenen l’hàbit
de submergir-se al mar durant totes les èpoques de l’any. Podem acostar-nos aquesta pràctica observant vàries de les sensacions
que acompanyen aquesta experiència : el cos surant sobre l’aigua salada que ens
fa sentir ingràvids, els sentits que s’aguditzen en sentir la fredor de l’aigua,
el cor que s’accelera per fer circular la sang per l’organisme, la respiració
que es torna més profunda,...
En primer lloc és
interessant destacar l’important valor de l’aigua de mar com a agent de salut.
En una entrada anterior del blog, ja vaig parlar del plasma de Quinton i sobre
el valor terapèutic del mar a partir del seu equilibri de minerals. Si ens
referim al banys al mar, podem destacar la manera en com podem incorporar alguns
d’aquests minerals a través del contacte amb la pell, com és el cas del Iode (important
pel funcionament de la tiroides). A més, també és molt efectiva l’aigua de mar
com a cicatritzant i per millorar molts
problemes de la pell.
Si a més, hi afegim
el factor temperatura, hi afegim una altre factor terapèutic. Hi ha referències
històriques que relaten com els espartans tenien el costum de submergir-se en
aigua freda després d’haver fet exercici, ja que consideràvem que aquesta
pràctica els enfortia i els preparava per a la batalla. També trobem a pràctica
del Misogi dels sintoistes japonesos que consisteix en seure sota una cascada
per a purificar l’ànima.
Aquest contacte amb
l’aigua freda que alguns tenen quan es banyen al mar durant l’hivern, comporta
aportacions interessants per la salut: activa la circulació, estimula el
sistema limfàtic, estimula el metabolisme, augmenta la amplitud de la
respiració, incrementa en el homes els nivells de testosterona (fertilitat),
estimularia les nostres defenses,...
Amb tot, aquesta
pràctica requereix de les seves precaucions. Seria contraproduent en cas de
patologies cardiovasculars o en situacions de debilitat a causa d’un refredat o
procés víric. També seria molt important ajustar la pràctica a les pròpies
possibilitats i a l’experiència que s’ha anat adquirint amb el temps. És a dir,
serà més fàcil banyar-se al gener si es tracta
d’una pràctica que es fa de forma regular que no si es tracta de la
primera vegada i no es té experiència. Serà important fer una immersió gradual
que permeti l’adaptació del nostre organisme i no trobar-nos en procés de
digestió d’un àpat previ.
També pot ser de
molta ajuda, haver practicat alguna activitat esportiva prèvia que ens permeti
entrar a l’aigua quan el nostre organisme es troba en calor. Una vegada a l’aigua, els nostres moviments
ens ajudaran a afavorir l’adaptació, fins que passats uns instants el nostre
cos començarà a generar calor per contrarestar el fred. En sortir, serà molt
important aprofitar l’efecte de la calor generada per a vestir-se ràpid i
evitar que el nostre cos es refredi, sobretot si no fa sol, fa vent o la
temperatura ambient és massa freda. Sobretot,
és interessant acostar-se a aquesta pràctica amb prudència, cercant primeres experiències
a la tardor o la primavera quan l’aigua no està tant freda.
Bé, després de
llegir aquest article, espero en els vostres passeigs per la platja pugueu
valorar de forma diferent tots aquests personatges que hi habiten, cercant la seva manera d’estar en aquest oasi
de la jungla urbana. I es que com diu
Alessandro Baricco respecte al mar:
“Es lo único que hace, en el
fondo: llamar. No se detiene nunca, te entra dentro, se te echa encima, es a ti
a quien quiere. Puedes disimular, no te sirve de nada. Seguirá llamándote”.
Referències:
ALESSANDRO
BARICCO: Oceano Mar, 2006, Ed.Anagrama.
