SALUT I EMPODERAMENT

 

La primera pregunta que es duen preguntar molts és  de que va tot això de l’empoderament. De fet no és pas un terme recollit en el nostre diccionari. Aquest seria un terme que ha fet fortuna a dintre de les teories socials i serviria per a definir tota una sèrie de fenòmens que es poden donar en varis àmbits.

En origen el terme té les seves arrels en la feina que va fer Paolo Freire en el camp de l’educació de les classes populars durant la dècada dels 60. Ell va dirigir la seva feina a dotar de recursos a les classes desfavorides per a ser més autores del seu destí.

L’empoderament seria un procés encaminat a reduir la vulnerabilitat i incrementar les capacitats dels sectors més pobres i marginats, que conduiria a promoure un desenvolupament humà .

Si fem servir aquest terme en el camp de la salut, podrien entendre aquest procés com un increment de la capacitat de la persona per prendre decisions que afecten a la seva salut i, per tant, també un increment en el poder que té sobre la seva vida.

D’aquesta manera l’empoderament seria el pas d’una posició de certa passivitat respecte a la pròpia salut a una posició activa, en que la persona sent que pot emprendre canvis en el seu estil de vida i sent que aquests canvis tenen una repercussió en la seva vida. “Empoderar-se “ es podria traduir com a “ser capaç de...” i alhora “sentir-se capaç de...”.  L’empoderament com a procés implicaria un canvi en aquest dos nivells. D’una banda és un canvi en quan a guanyar nous recursos. D’altra banda un canvi en quan a tenir una major confiança en les pròpies capacitats, una major auto-estima que et permeti emprendre decisions i canvis.

Potser si pensem en l’empoderament a partir de les seves implicacions, podrem entendre millor de que estem parlant: 

-Tenir poder de decisió propi : per a emprendre un canvi a nivell de salut primer s’ha de sentir que es pot decidir sobre aquesta qüestió. Ex. Quan algú vol deixar de fumar, primer haurà de sentir que la decisió està a les seves mans.

-Tenir accés a la informació i als recursos per a prendre una decisió apropiada: sovint en matèria de salut, el primer que es planteja és la necessitat de saber quina és la decisió apropiada. Ex. Difícilment una persona es plantejaria reduir el seu consum de làctics o passar-se a les begudes vegetals sinó ha rebut una informació que li posi de manifest tots els inconvenients del consum de làctics.

-Tenir una gama d’opcions en les que escollir: molt relacionada amb l’anterior. Ex. Qui coneix les llets vegetals o diferents tipus d’edulcorants podrà plantejar-se una alternativa a la llet de vaca i al sucre refinat.

-Habilitat per a exercir assertivitat en la presa de decisions:  l’assertivitat, entesa com la capacitat per saber sostenir i defensar la pròpia posició a dintre del grup, seria fonamental. Ex. Quan algú ha deixa’t de fumar, posarà a proba la seva decisió en el moment que es trobi amb els seus companys que encara son fumadors i aquests li ofereixin una cigarreta.  

-Tenir un pensament positiu i la habilitat per a fer canvis: El pensament positiu es pot entendre com la capacitat per a pensar en el canvi en base al que es guanya i no pas el que es perd. També es pot entendre com la capacitat de valorar positivament les pròpies capacitats i percebre’s a un mateix com una persona capaç.  Si un fumador percep que l’abandó del tabac implica una gran pèrdua i a més es percep com poc capaç respecte a la decisió de deixar de fumar, és molt difícil que emprengui el canvi.

-Habilitat per a aprendre i millorar el propi poder personal o de grup:  El poder personal es millora en la mesura que es guanyen recursos i s’incrementa la confiança en les pròpies capacitats.

-Millorar l’autoimatge i superar l’estigmatització: Quan la persona sent un increment en les seves capacitats, sent també un millora en la seva autoestima i en la forma en que es percep a dintre del grup. Ex. El ex-fumador que supera el seu sentiment de sentir-se estigmatitzat en una societat cada vegada menys fumadora.

-Involucrar-se en el procés auto-iniciat de creixement i canvis continus sense parar: També és probable que qui ha assolit el canvi es senti preparat per a nous canvis i es generi una cascada de reaccions que impulsin el seu creixement. Ex. L’ex-fumador que comença a fer esport i a cuidar la seva dieta. 

Com veieu, tots aquests punts que en un origen estaven referits a l’impuls del desenvolupament en  les classes desfavorides, tenen un aplicació molt clara quan parlem de salut.

En un moment en que hi ha un predomini clar de les malalties associades a l’estil de vida, es fa evident la necessitat d’un major empoderament de les persones respecte a la seva salut. En la mesura que les persones es sentin més capacitades per a impulsar canvis d’estil de vida, es podrà aconseguir avançar en la millora de la qualitat de vida i en l’abordatge d’aquestes patologies. Si el model de salut gira només entorn del paper del metge i les seves pautes de tractament farmacològic, l’abordatge serà insuficient.  Aquest fet serà també un element que beneficiarà a les indústries farmacèutiques que generen gran part del seu benefici a partir de les malalties cròniques, però en tot cas no seria un model adequat per a la  millora de la qualitat de vida.

Sigui com sigui, el que planteja l’empoderament és una presa de consciència de la necessitat del canvi, una adquisició dels recursos per aconseguir-ho i una millora en la manera en que perceben les nostres capacitats. Aquests elements son els que ens converteixen en protagonistes del nostre destí i no només espectadors. 

“La Pedagogía del oprimido, deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de los hombres en proceso de permanente liberación” PAOLO FREIRE