Per què preocupar-se de la salut quan no s’està malalt?
Aquesta és una pregunta que em va plantejar una vegada una amiga al voltant d’una taula, quan
estàvem parlant sobre uns temes d’alimentació. No recordo quina va ser la resposta
que li vaig donar, però la seva pregunta m’ha acompanyat durant tot aquest
temps.
Per a aquells que ens hem format en disciplines que giren al
voltant de la salut , la pregunta que em plantejava la meva amiga pot resultar
sorprenent. Els que ens dediquem a camp de la salut estem tant acostumats al
nostre propi món d’inquietuds i interessos, que mai ens fem aquest tipus de
preguntes. Semblaria que preocupar-se i ocupar-se de la salut es dona per
descomptat, com una veritat que cau pel seu propi pes. Com deia la cançó: “ tres cosas hay en la vida: salud, dinero y
amor”. Però la realitat és que no és tant evident...
Em sembla molt important aquesta pregunta en quan que dota de
sentit no només la nostra feina, si no tot aquelles prescripcions que acompanyen
als tractaments: deixar de fumar, restringir el consum de sucre en la
dieta, deixar de banda el menjar ràpid i
pre-cuinat, consumir més fruites i verdures,...
Sovint haurem sentit
dir a més d’un fumador, que la preocupació pel consum del tabac és excessiva,
que ells coneixen a un avi que va viure fins als 90 anys i que era un fumador
empedreït. Potser també haurem sentit dir que tal persona feia esport, no
fumava i cuidava molt la seva
alimentació i que tot i així va patir un càncer.
Són tota una sèrie d’arguments que ens fan pensar, que
certament no hi ha un contracte que permeti tenir una salut perfecta quan es té
un estil de vida saludable. Malauradament, moltes persones han patit
l’experiència de patir malalties greus tot i haver tingut formes de via molt
saludables. Quan això es dona sorgeixen preguntes del tipus : per què a mi? Arrel
d’aquest tipus d’experiència es pot acabar sentint que cuidar la salut i
respectar el propi cos no té una contrapartida . Per tot això, em sembla
interessant poder pensar en la salut d’altres maneres i superar així, el model
preventiu.
El model preventiu portaria a fer tota una sèrie d’esforços
en el nostre estil de vida encaminats a evitar la malaltia i gaudir d’una
millor salut. La realitat de gran part del les malalties que es donen en
l’actualitat apunta cap a aquest model, ja que es tracta de malalties influïdes
i/o causades per l’estil de vida. No hi
ha dubte de que quan un malalt del cor, un diabètic o un pacient afectat de
colesterol aposten per fer canvis en el
seu estil de vida, estan fent una inversió important per a tractar les seves
malalties.
Tampoc crec que hi hagi dubte que aquell que ha invertit en portar
un vida saludable, s’ho posarà més difícil a moltes malalties per a entrar a
les seves vides. Però sobretot, el que
em sembla més clar és que aquestes
persones que emprenen canvis per millorar el seu estil de vida milloraran també
la seva qualitat de vida.
Per tot això, és l’aposta per la qualitat de vida la que li atorga
un veritable sentit a la nostra salut.
Si invertim en la nostra qualitat de vida, estem invertint en el
present, rebrem uns beneficis que es podem gaudir, que són tangibles, que no
depenen se situacions hipotètiques de futur. Ja no es tracta que ens cuidem pel
que pugui passar, si no de cuidar la nostra salut per a viure millor aquí i
ara.
Quan una persona emprèn una dieta per a tractar un problema
d’obesitat no només està evitant un possible quadre de colesterol en un futur o
una malaltia cardiovascular, si no que també és possible que es senti més
lleugera i que no li facin tant mal les articulacions, o que es trobo millor durant el dia, ja que en
reduir la seva obesitat també li milloren les apnees que tenia durant la nit i que no li permetien tenir una
son de qualitat.
Quan una persona deixa de fumar, no només està reduint el seu
risc de patir un càncer de pulmó o de contraure una malaltia cardiovascular, si
no que també és possible que comenci a sentir millor les olors i gaudir més
dels àpats, és possible que es comenci a sentir millor quan puja unes escales o
que pugui fer un petó que no tingui sabor de fum.
Tot això i més serien els perquès de la salut, aquells que tenen un sentit aquí
i avui. I tu ja tens el teu per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ANIMA'T A DIR LA TEVA