12 MOTIUS PER DEIXAR DE FUMAR

Per aquells que penseu que l’any vinent podria ser l’any que en que deixareu de fumar, aquest article us interessa. Per a aquells que no sou fumadors, però teniu amics o familiars que si que ho son, els podeu ensenyar aquest article que potser els podrà ajudar.

Aquest article us presenta 12 motius que us poden servir per a deixar de fumar. De ben segur que no són els únics, i podria ser que sentíssiu que n’hi ha de més importants. És per això, que aquest article està obert a la vostra participació i als vostres comentaris. Al final us faré un parell de preguntes en les que espero que em pugueu ajudar.

Ara us proposo dotze motius, com les dotze campanades que donaran pas al nou any, com els dotze mesos de l’any en que molts deixaran de fumar. 

Comencem doncs:

1.-Per què deixar de fumar és un manera d’estalviar: Segurament no serà el més important, però pot tenir molt de pes. Potser us ajuda a visualitzar aquest estalvi el següent exercici. Un fumador que fuma un paquet diari de tabac ros podria estalviar:

-4 euros x 7 dies setmana = 28 euros (o un sopar en un bon restaurant)

-4 euros x 30 dies mes = 120 euros (o una habitació d’hotel un cap de setmana)

-4 euros per 365 dies l’any = 1460 euros  (o un viatge d’una setmana per Europa)

Si pensem en qui ha estat fumant durant  aquests darrers 20 anys (posant un mitjana de 2 euros paquet ja que el preu ha variat molt) = 14600 euros

Dóna per pensar, no?

 2.-Per què, deixar de fumar és una manera de sentir-te més lliure: Has sortit mai de casa un tarda de diumenge a l’hivern quan a fora feia fred i estava plovent perquè no podies esperar fins al dilluns per comprar un paquet de tabac? Quantes vegades aconseguir tabac ha passat per davant d’altres coses que són importants per tu?

Imagina’t per un moment que arriba algú que un bon dia comença a obligar-te a complir els seus desitjos una o més  vegades cada hora de la teva vida. A més, aquesta persona et demana que li regalis 30 euros cada setmana.  A més, aquesta persona no tindrà pietat de tu els dies que estiguis malalt, ja que també t’obligarà a fer allò que vol tot i sabent que et perjudica.  A algú així que li diries?

3.-Per què en el teu entorn cada vegada hi ha menys fumadors i et vas sentint més sol: Has acabat sortint tot sol a fumar al balcó en una reunió amb amics? Cada vegada són més les persones que abandonen l’addicció. La percepció del tabac ha canviat molt en aquests darrers vint anys i cada vegada els fumadors van trobant menys persones en el seu entorn amb les que compartir la seva addicció.

                   

                                       

4.-Per què el teu estat físic pot millorar molt: Alguna vegada has sentir l’ofec en pujar unes escales? Has sentit que et costa practicar l’esport que t’agrada per què el tabac t’ha restat forma física? Has patit un refredat que no s’acaba de curar mai i que t’acompanya durant tot l’hivern?

5.-Per què coneixes alguna persona que ha patit malalties greus a causa del tabac: Segurament aquest és un dels motius que més s’explota en les campanyes anti-tabac.  Saber el que el tabac ha fet a altres pot ser un motiu de pes però sovint tendim a pensar que aquests problemes els passen als altres i no  nosaltres. Sigui com sigui, és un motiu de pes.

6.-Per què la teva parella no fuma i no li agraden els petons que saben a fum: Pot semblar un motiu banal, però la barrera del fum pot afectar bastant a una parella. L’experiència de contacte íntim es basa també en elements instintius com ara la percepció de les olors. La olor del tabac es pot acabar convertint en un mur de Berlín.

7.-Per què no vols que el teus fills tinguin el teu exemple com a fumador: També pot ser un motiu poderós. En la mesura, que aquells que són pares, són també els referents per als seus fills, oferir el seu model com a fumador pot generar molt sentiment de contradicció. És molt difícil per als pares explicar als seus fills petits que tenen una conducta que perjudica la salut i que no fan res per a canviar-la .

Jo mai m’havia sentit tant incòmode com a fumador com la vegada que la meva neboda que tenia tres anys em va dir : tiet no fumis que se’t trencaran els pulmons.

 8.-Per què fumar envelleix: Cada vegada és més coneguda l’acció oxidativa del consum del tabac en el nostre organisme.  Potser una imatge que ajuda a pensar en que és l’oxidació, és pensar en un objecte de metall que ha format una capa d’òxid després de l’acció de l’aigua i la intempèrie. El consum, del tabac accelera el procés d’envelliment de la persona, com si acceleréssim el nostre comptador i féssim passar el nostre temps vital cada vegada més de presa.

9.-Per què fumar insensibilitza els nostres sentits : L’acció del fum sobre el nostre sistema respiratori té un efecte colateral bastant important en els nostres receptors olfactius. Quan s’abandona l’addicció al tabac s’obre un nou món d’olors. El menjar pot tenir una sabor diferent gràcies a la recuperació de l’olfacte.

10.-Per què no vols ser més una titella del negoci de les tabaqueres: El volum de negoci d’aquesta indústria és descomunal i la manera en que han construït els seu imperi té una ètica molt qüestionable. Durant molts anys van amagar  i negar informacions molt importants respecte als efectes del tabac per a perpetuar el seu negoci. Ara en l’actualitat, en un moment en que al primer món s’ha estès la consciència sobre el prejudici del tabac amb una reducció important en el consum, ja fa temps que s’ha iniciat una campanya per crear mercats en el tercer món i preservar el seu volum de negoci. 

Vols seguir finançant aquesta gent?

11.-Per què el consum de fum és una veritable barrera respecte a la vida:  L’acte de fumar compromet un del processos més fonamentals de la nostra vida: respirar. Quan respirem fem  l’acció d’intercanvi més bàsica. És la primera acció que fem quan venim al món: el primer plor  ens fa respirar i ens connecta amb la vida. A partir d’aquell instant, la vida necessitarà sempre d’aquest acte d’intercanvi bàsic.  Quan respirem fum estem comprometent aquesta funció, anem irritant cada vegada més el nostre sistema respiratori fins que acabem sentint que ens manca l’aire.  Quan això passa, és quan més conscients som de com el tabac compromet la nostra qualitat de vida.

12.-Per què deixar de fumar és un acte d’amor cap un mateix: Deixar de fumar és una de les decisions més importants que es poden prendre respecte a la pròpia vida. Implica guanyar poder sobre la pròpia salut i augmentar la pròpia autoestima.

Bé, ara venen dues preguntes amb les que us convido a participar en aquest article:

-Quins serien els tres motius que vosaltres valoreu com a més importants per a deixar de fumar?

-Hi han d’altres motius que vosaltres creieu que són importants i que no queden reflectits en aquest article?

Ja només em resta convidar a aquells que sou fumadors a que cerqueu els vostre propis motius i que convertiu aquest 2014 en el darrer any de la vostra història amb el  tabac.

P.D: Ja estan obertes les inscripcions pels tallers per a deixar de fumar :

• A ON: centre cívic Can Basté (Passeig Fabra i Puig, 274-276, metro: Virrei Amat)
• QUAN: comença al gener, cada divendres a les 17:45 (confirmar dia d'inici a la web de Can Basté)
• DURACIÓ : 9 sessions d’hora i mitja durant 9 setmanes.
• PREU: confirmar amb el centre cívic (tel 93 420 66 51)

• A ON: centre d'osteopatia RAQUIS (c/Camèlies, 24, metro: Alfons X))
• QUAN: comença al gener. Encara per confirmar el dia (segurament dijous a la tarda, 18:00) 
• DURACIÓ : 5 sessions d’hora i mitja durant 5 setmanes.
• PREU: confirmar amb el centre Raquis (tel 93 210 88 18)

DEIXAR EL TABAC : més enllà de la força de voluntat (ACTUALITZACIÓ)

Ara que comença el nou any, és també una nova oportunitat per al canvi, per a nous reptes que et facin sentir millor amb la teva salut i la teva vida.

Si ets dels que penses que tu no et fumes les cigarretes si no que son les cigarretes que se’t fumen a tu....

Si ets dels heu sentit alguna vegada que la vostra força de voluntat no us ha servit per trencar les cadenes del tabac...

Si ets dels que desconfien de les teràpies miraculoses i cerques solucions basades en el teu treball...

Si et sents esclau de la teva addicció i vols sentir-te alliberat ...

Aquest taller és per a tu.

COM HO FAREM?

• En aquest taller anirem responent una sèrie de preguntes que us permetran assolir els recursos necessaris per abandonar l’addicció:  

• Per què fracassa sovint la nostra força de voluntat quan volem deixar de fumar? Si fracassa la nostra força de voluntat és perquè som dèbils? Com suportar l’estrès de no fumar o com suportar l’estrès sense fumar? Per que fracassa sovint la reducció en el consum? Per que els ex fumadors sovint envegen als fumadors i a l’inrevés? Quin és el millor moment per deixar de fumar? 

• També farem servir algunes tècniques, a partir de les teràpies naturals, que us acompanyaran durant la deshabituació (alimentació, fitoteràpia, auriculoteràpia, flors de Bach,...) i que us ajudaran a viure l’experiència de forma serena.
• A partir de totes aquestes experiències anirem construint un camí cap a la salut, en el que vosaltres us sentireu cada vegada més protagonistes, més capaços de prendre decisions en aquest àmbit i més capaços de sostenir-les.

L'impartiré en dos espais diferents:

• A ON: centre cívic Can Basté (Passeig Fabra i Puig, 274-276, metro: Virrei Amat)
• QUAN: comença al gener, cada divendres a les 17:45 (confirmar dia d'inici a la web de Can Basté)
• DURACIÓ : 9 sessions d’hora i mitja durant 9 setmanes.
• PREU: confirmar amb el centre cívic (tel 93 420 66 51)

• A ON: centre d'osteopatia RAQUIS (c/Camèlies, 24, metro: Alfons X))
• QUAN: comença al gener. Encara per confirmar el dia (segurament dijous a la tarda, 18:00) 
• DURACIÓ : 5 sessions d’hora i mitja durant 5 setmanes.
• PREU: confirmar amb el centre Raquis (tel 93 210 88 18)

L'AIGUA DE QUINTON : una teràpia en l'oblit o amb plena vitalitat?

La primera vegada que vaig sentir parlar de la història de René Quinton i les seves aportacions em vaig sentir molt fascinat i em vaig preguntar com era que no n’havia sentit parlar abans. L’interès d’aquesta història està no només en les aportacions de Quinton sinó també en poder entendre com evoluciona la ciència i com de vegades cau l’oblit sobre teories molt valuoses.

René Quinton va néixer el 15 de desembre de1866 a la ciutat de Chaumes-en-Brie i va morir el el 9 de juliol de 1925 a Grasse. Va destacar com a científic, fisiòleg i biòleg . Per entendre la transcendència de les seves aportacions cal anar una mica més enrere i conèixer la polèmica que s’havia donat entre les posicions de Pasteur d’una banda i Antoine  Bechamp i Claude Bernard d’un altra.

D’una forma molt resumida, podríem dir que Bechamp i Pasteur encarnaven dues posicions oposades (i/o complementàries) en relació a la malaltia. Antoine Bechamp posa el seu accent en allò que passa a la cèl·lula per a explicar la malaltia.  Si la cèl·lula es troba afectada per les toxines introduïdes a l’organisme o per l’estrès vital, aquesta es debilitaria i emmalaltirà. Claude Bernard afegeix  a la teoria de Bechamp la noció de “medi intern”, que seria l’entorn en el que es desenvolupa la cèl·lula.  Per a Pasteur en canvi l’accent està en el gèrmens. Aquests serien els causants de la malaltia i el tractament s’haurà d’orientar a aïllar l’organisme de la seva influència. Bernard i Pasteur van tenir una disputa científica al voltant de la gènesi de la malaltia, que es va acabar resolent en favor del segon.

Si pensem en l’evolució dels corrents de la medicina al llarg del segle XX, és fàcil endevinar quina d’aquestes corrents de pensament va sortir victoriosa. De fet, Pasteur va aconseguir amb el seu mètode aplicacions molt exitoses: pasteurització de la llet, eradicació de malalties com el tifus i la polio, primera vacuna contra la ràbia,... No obstant, s’atribueix a Pasteur una cita en el seu llit de mort en que reconeixia la posició dels seus oponents : “Bernard tenia raó, el germen no és res, el terreny ho és tot”.

Aquesta anècdota històrica té una important transcendència si ens fixem en quina ha estat evolució de la història de la medicina. Si comparem la medicina amb l’agricultura, podríem dir que la posició de Pasteur seria quelcom així com anar construint un coneixement al voltant de la infinitat de paràsits i agressors que poden atacar les plantes de cara a descobrir la forma de destruir-los.  En canvi Bernard i Bechamp, plantegen un model  orientat a millorar el terreny en el que creix la planta. La seva posició buscaria nodrir aquest terreny per a que la planta creixi forta i pugui defensar-se de les agressions.  Si observem, el funcionament del model farmacològic, que s’inaugura amb Pasteur, l’abordatge del terreny queda desterrat.

Per posar un exemple molt quotidià del llegat de Pasteur us parlaré d’una anècdota personal , per entendre fins a qui punt Pasteur forma part de les nostres vides. Des de ben petit, que jo vaig començar a desenvolupar un al·lèrgia als àcars  que m’ha acompanyat durant tota la vida, amb períodes de major o menor incidència.  La manera en que la meva mare tractava la meva al·lèrgia era Pasteur 100%, ja que es dedicava a mantenir una neteja escrupolosa de cara eliminar tota la pols que hi pogués haver a la casa. La veritat, és que en el meu cas no va ser mai un mètode efectiu i la meva experiència personal és que la millora del quadre ha vingut donada per altres vies.

El que vull introduir amb tot això és la noció de terreny, ja que és fonamental per entendre les aportacions posteriors de René Quinton. Aquest biòleg va fer un pas més perquè va plantejar que aquest terreny o medi intern (de Claude Bernard) en el que es trobava la cèl·lula té una composició igual a la que té l’aigua del mar. La seva hipòtesi, que després va poder contrastar, és que la cèl·lula primitiva va sorgir del mar, i que el líquid en el que es banya la cèl·lula és idèntic al líquid marí en el que es banyava originàriament. També va anticipar la noció d’oligoelement, en plantejar que l’aigua de mar disposava de tots els elements necessaris per a la vida. Investigacions actuals han corroborat, no només que l’aigua de mar conté tots els oligoelements necessaris per l’ésser humà sinó  també que la quantitat d’aquests oligoelements es troben en una proporció adequada per a que es pugui donar la seva completa absorció per l’organisme (completa bio-disponibilitat).

La proba experimental més impactant de la que es va valer Quinton va ser l’experiència amb animals. Espero que el que explico a continuació no fereixi alguna sensibilitat (la història té un final feliç). El biòleg va voler substituir el medi intern d'un gos per aigua de mar isotònica (concentració de sals igual que en els líquids corporals). Al gos de 10 kg se li extreuen 485 g de sang (tota) sense precaucions d'asèpsia i es reemplaça per una injecció de 532 cc d'aigua de mar isotònica a 23 ° en 11 minuts. La recuperació de l’animal (que van anomenar Sodium) va ser total i es relata que va acabar exhibint una major vitalitat que abans de l’experiment. Va sobreviure durant 5 anys més i va morir d’un accident. Aquesta experiència ha tingut algunes rèpliques amb un mateix resultat.

Des del punt de vista terapèutic, a partir de les troballes de Quinton es van començar a implantar a França tota una sèrie de dispensaris marins amb l’objectiu de subministrar aigua de mar per a tractar patologies diverses, especialment en el camp de la pediatria. El rotatiu Francés Intransigeant escrit al segle XX relatava:. “Què és l'aigua de mar? Es tracta d'un sèrum que no ataca cap microbi en particular, llevat que li dóna a la cèl·lula orgànica la força per lluitar contra tots els microbis que puguin crear un estat de malaltia.

És el mateix el plasma de Quinton que l’aigua de Mar?

No exactament. El plasma s’obté amb un procediment determinat: s’extreu a 10 m de profunditat en determinades àrees marines, es redueix a la isotonicitat (es baixa la concentració de sals) i es prepara en un ambient estèril, sense elevació de temperatura i sense contacte amb metalls o processos elèctrics per preservar el seu caràcter de «medi viu ».

Aquestes característiques son les que optimitzen el seu efecte terapèutic i alguns estudis mostren que realment l’aigua de mar sense aquest protocol de tractament no té la mateixa capacitat terapèutica.

Les dues presentacions que té son :

-La isotònica: proporció de sals igual a la dels líquids corporals.

-La hipertònica: proporció de sals del medi marí (superior a la dels líquids corporals)

Quines aplicacions ha tingut  el plasma de Quinton?

Originàriament va ser una teràpia molt efectiva per a tractar les patologies de principis del s.XX: el còlera infantum (intoxicació), emaciació, malalties gastrointestinals,...

Va tenir una vigència oficial durant el s.XX  que quedava recollida per exemple en el diccionari de medicina Vidal, en el que es recullen les següents indicacions :

• Nadons: gastroenteritis, toxicosis, Athrepsia, anorèxia, èczema, el tractament prenatal, prematurs.
• Adults: anèmia, debilitat, esgotament, trastorns de la senectut, els vòmits de l'embaràs, gastroenteritis, restrenyiment, disenteria, Colibacillurie, la tuberculosi pulmonar i esclerosi externa, múltiple.
• Ginecologia: les infeccions i la congestió de l'úter-vaginal.
• O.R.L-oftalmologia: Els refredats, rinitis, sinusitis, els aerosols.
• Dermatologia: èczema, urticària, psoriasi, el prúrigo. Liquen, dermatitis infectada, al·lèrgies.
• Reconstitució de volum sanguini.
• Reanimació. L'alimentació artificial.
• Canvi favorable al camp.
• Antibiòtics dissolvent.

Quines aplicacions té avui en dia?

Avui dia, després d’una època en que la teràpia va caure en l’oblit, hi ha un ressorgiment com tècnica terapèutica ja que esdevé un tractament per a diverses patologies i una tècnica complementària en d’altres: quadres de diarrea, processos de refredat, patologies gastro-intestinals, problemes dermatològics, càncer, malalties degeneratives, per optimitzar rendiment esportiu,...

Les aplicacions de l’aigua  de Quinton son una eina molt interessant de la que ens valem els naturòpates. Amb els vials de Quinton, en les seves dues formes (isotònica i hipertònica) podem corregir el terreny de cada persona, nodrint les seves cèl·lules de cara millorar diversos quadres clínics.

Serà important plantejar una pauta de tractament ajustada a les necessitats de cada persona i cada tipus de patologia i fugir de tractaments més estàndard. Alhora en cada cas, es combinarà amb altres eines naturals per oferir un tractament el més efectiu possible. El podríem situar en la línia dels tractaments de base, és a dir, aquells que serien útils a una gran diversitat de quadres i que ajuden a millorar l’eficàcia dels tractaments més específics.

El perquè de l’oblit :

És difícil d’explicar com va acabar decaient una teràpia que originàriament es va mostrar tant exitosa. En el cas de Quinton, els seus postulats continuen sent encara vàlids i no hi ha hagut evidències científiques que en qüestionin la seva vigència. Tot i així, el seu oblit sembla degut més aviat a un procés d’arraconament per un model de medicina imperant basat en la farmacologia, més centrat en teràpies més específiques i en coneixement tecnològic.

El model farmacològic, centrat sempre en la recerca del fàrmac adequat a cada patologia (més en la lògica Pasteur) sembla haver desterrat aquells procediments més generals, com el de Quinton, que aporten una millora del “terreny”, sense mirar específicament a cada malaltia.

Afortunadament, aquest darrers anys, el mètode Quinton està experimentant un ressorgiment i de vegades conviu al costat del model mèdic més convencional, en el tractament de vàries patologies, entre elles el càncer. Segurament el lloc que anirà ocupant com a mètode no tornarà a ser el del seu sorgiment, però ja té un espai important a dintre de les medicines naturals i en convivència amb la medicina oficial.

En resum, l’aigua de Quinton pot ser una bona forma de regar el nostre jardí i aconseguir un terreny fèrtil i fort en el que sigui més difícil que arreli la malaltia. L’aigua de Quinton és també un embolcall primitiu, un espai de referència, el lloc d’on vam emergir com éssers vius i on podem tornar per a recuperar la nostra vitalitat.

Com diu el poeta:

“(…)He ahí el mar
El mar abierto de par en par
He ahí el mar quebrado de repente
Para que el ojo vea el comienzo del mundo
He ahí el mar
De una ola a la otra hay el tiempo de la vida
De sus olas a mis ojos hay la distancia de la muerte (…)”

VICENTE HUIDOBRO: del poema "Monumento Al Mar"

P.D.: A efectes de fer que el text sigui entenedor, he intentat simplificar algunes qüestions. Espero que em disculpi qui consideri que hi manca alguna informació important. La seva aportació em serà útil per a enriquir aquest article.

BIBLIOGRAFIA :

-ANDRE MAHE : El Plasma de Quinton: el agua de mar, nuestro medio interno.Icària, 1999

-VICENTE HUIDOBRO: Últimos poemas, 1948.

SALUT I EMPODERAMENT

 

La primera pregunta que es duen preguntar molts és  de que va tot això de l’empoderament. De fet no és pas un terme recollit en el nostre diccionari. Aquest seria un terme que ha fet fortuna a dintre de les teories socials i serviria per a definir tota una sèrie de fenòmens que es poden donar en varis àmbits.

En origen el terme té les seves arrels en la feina que va fer Paolo Freire en el camp de l’educació de les classes populars durant la dècada dels 60. Ell va dirigir la seva feina a dotar de recursos a les classes desfavorides per a ser més autores del seu destí.

L’empoderament seria un procés encaminat a reduir la vulnerabilitat i incrementar les capacitats dels sectors més pobres i marginats, que conduiria a promoure un desenvolupament humà .

Si fem servir aquest terme en el camp de la salut, podrien entendre aquest procés com un increment de la capacitat de la persona per prendre decisions que afecten a la seva salut i, per tant, també un increment en el poder que té sobre la seva vida.

D’aquesta manera l’empoderament seria el pas d’una posició de certa passivitat respecte a la pròpia salut a una posició activa, en que la persona sent que pot emprendre canvis en el seu estil de vida i sent que aquests canvis tenen una repercussió en la seva vida. “Empoderar-se “ es podria traduir com a “ser capaç de...” i alhora “sentir-se capaç de...”.  L’empoderament com a procés implicaria un canvi en aquest dos nivells. D’una banda és un canvi en quan a guanyar nous recursos. D’altra banda un canvi en quan a tenir una major confiança en les pròpies capacitats, una major auto-estima que et permeti emprendre decisions i canvis.

Potser si pensem en l’empoderament a partir de les seves implicacions, podrem entendre millor de que estem parlant: 

-Tenir poder de decisió propi : per a emprendre un canvi a nivell de salut primer s’ha de sentir que es pot decidir sobre aquesta qüestió. Ex. Quan algú vol deixar de fumar, primer haurà de sentir que la decisió està a les seves mans.

-Tenir accés a la informació i als recursos per a prendre una decisió apropiada: sovint en matèria de salut, el primer que es planteja és la necessitat de saber quina és la decisió apropiada. Ex. Difícilment una persona es plantejaria reduir el seu consum de làctics o passar-se a les begudes vegetals sinó ha rebut una informació que li posi de manifest tots els inconvenients del consum de làctics.

-Tenir una gama d’opcions en les que escollir: molt relacionada amb l’anterior. Ex. Qui coneix les llets vegetals o diferents tipus d’edulcorants podrà plantejar-se una alternativa a la llet de vaca i al sucre refinat.

-Habilitat per a exercir assertivitat en la presa de decisions:  l’assertivitat, entesa com la capacitat per saber sostenir i defensar la pròpia posició a dintre del grup, seria fonamental. Ex. Quan algú ha deixa’t de fumar, posarà a proba la seva decisió en el moment que es trobi amb els seus companys que encara son fumadors i aquests li ofereixin una cigarreta.  

-Tenir un pensament positiu i la habilitat per a fer canvis: El pensament positiu es pot entendre com la capacitat per a pensar en el canvi en base al que es guanya i no pas el que es perd. També es pot entendre com la capacitat de valorar positivament les pròpies capacitats i percebre’s a un mateix com una persona capaç.  Si un fumador percep que l’abandó del tabac implica una gran pèrdua i a més es percep com poc capaç respecte a la decisió de deixar de fumar, és molt difícil que emprengui el canvi.

-Habilitat per a aprendre i millorar el propi poder personal o de grup:  El poder personal es millora en la mesura que es guanyen recursos i s’incrementa la confiança en les pròpies capacitats.

-Millorar l’autoimatge i superar l’estigmatització: Quan la persona sent un increment en les seves capacitats, sent també un millora en la seva autoestima i en la forma en que es percep a dintre del grup. Ex. El ex-fumador que supera el seu sentiment de sentir-se estigmatitzat en una societat cada vegada menys fumadora.

-Involucrar-se en el procés auto-iniciat de creixement i canvis continus sense parar: També és probable que qui ha assolit el canvi es senti preparat per a nous canvis i es generi una cascada de reaccions que impulsin el seu creixement. Ex. L’ex-fumador que comença a fer esport i a cuidar la seva dieta. 

Com veieu, tots aquests punts que en un origen estaven referits a l’impuls del desenvolupament en  les classes desfavorides, tenen un aplicació molt clara quan parlem de salut.

En un moment en que hi ha un predomini clar de les malalties associades a l’estil de vida, es fa evident la necessitat d’un major empoderament de les persones respecte a la seva salut. En la mesura que les persones es sentin més capacitades per a impulsar canvis d’estil de vida, es podrà aconseguir avançar en la millora de la qualitat de vida i en l’abordatge d’aquestes patologies. Si el model de salut gira només entorn del paper del metge i les seves pautes de tractament farmacològic, l’abordatge serà insuficient.  Aquest fet serà també un element que beneficiarà a les indústries farmacèutiques que generen gran part del seu benefici a partir de les malalties cròniques, però en tot cas no seria un model adequat per a la  millora de la qualitat de vida.

Sigui com sigui, el que planteja l’empoderament és una presa de consciència de la necessitat del canvi, una adquisició dels recursos per aconseguir-ho i una millora en la manera en que perceben les nostres capacitats. Aquests elements son els que ens converteixen en protagonistes del nostre destí i no només espectadors. 

“La Pedagogía del oprimido, deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de los hombres en proceso de permanente liberación” PAOLO FREIRE

DEIXAR EL TABAC: més enllà de la força de voluntat

Ara que comença el nou any, és també una nova oportunitat per al canvi, per a nous reptes que et facin sentir millor amb la teva salut i la teva vida.

Si ets dels que penses que tu no et fumes les cigarretes si no que son les cigarretes que se’t fumen a tu....

Si ets dels heu sentit alguna vegada que la vostra força de voluntat no us ha servit per trencar les cadenes del tabac...

Si ets dels que desconfien de les teràpies miraculoses i cerques solucions basades en el teu treball...

Si et sents esclau de la teva addicció i vols sentir-te alliberat ...

Aquest taller és per a tu.

COM HO FAREM?

• En aquest taller anirem responent una sèrie de preguntes que us permetran assolir els recursos necessaris per abandonar l’addicció:  

• Per què fracassa sovint la nostra força de voluntat quan volem deixar de fumar? Si fracassa la nostra força de voluntat és perquè som dèbils? Com suportar l’estrès de no fumar o com suportar l’estrès sense fumar? Per que fracassa sovint la reducció en el consum? Per que els ex fumadors sovint envegen als fumadors i a l’inrevés? Quin és el millor moment per deixar de fumar? 

• També farem servir algunes tècniques, a partir de les teràpies naturals, que us acompanyaran durant la deshabituació (alimentació, fitoteràpia, auriculoteràpia, flors de Bach,...) i que us ajudaran a viure l’experiència de forma serena.
• A partir de totes aquestes experiències anirem construint un camí cap a la salut, en el que vosaltres us sentireu cada vegada més protagonistes, més capaços de prendre decisions en aquest àmbit i més capaços de sostenir-les.

A ON: centre cívic Can Basté

QUAN: comença al gener, cada divendres a les 17:45 (confirmar dia d'inici a la web de Can Basté)

DURACIÓ : 9 sessions d’hora i mitja durant 9 setmanes.

PREU: confirmar amb el centre cívic

El perquè de la salut

Per què preocupar-se de la salut quan no s’està malalt? Aquesta és una pregunta que em va plantejar una vegada  una amiga al voltant d’una taula, quan estàvem parlant sobre uns temes d’alimentació. No recordo quina va ser la resposta que li vaig donar, però la seva pregunta m’ha acompanyat durant tot aquest temps.

Per a aquells que ens hem format en disciplines que giren al voltant de la salut , la pregunta que em plantejava la meva amiga pot resultar sorprenent. Els que ens dediquem a camp de la salut estem tant acostumats al nostre propi món d’inquietuds i interessos, que mai ens fem aquest tipus de preguntes. Semblaria que preocupar-se i ocupar-se de la salut es dona per descomptat, com una veritat que cau pel seu propi pes. Com deia la cançó: “ tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor”. Però la realitat és que no és tant evident...

Em sembla molt important aquesta pregunta en quan que dota de sentit no només la nostra feina, si no tot aquelles prescripcions que acompanyen als tractaments: deixar de fumar, restringir el consum de sucre en la dieta,  deixar de banda el menjar ràpid i pre-cuinat, consumir més fruites i verdures,...

Sovint  haurem sentit dir a més d’un fumador, que la preocupació pel consum del tabac és excessiva, que ells coneixen a un avi que va viure fins als 90 anys i que era un fumador empedreït. Potser també haurem sentit dir que tal persona feia esport, no fumava  i cuidava molt la seva alimentació i que tot i així va patir un càncer.

Són tota una sèrie d’arguments que ens fan pensar, que certament no hi ha un contracte que permeti tenir una salut perfecta quan es té un estil de vida saludable. Malauradament, moltes persones han patit l’experiència de patir malalties greus tot i haver tingut formes de via molt saludables. Quan això es dona sorgeixen preguntes del tipus : per què a mi? Arrel d’aquest tipus d’experiència es pot acabar sentint que cuidar la salut i respectar el propi cos no té una contrapartida . Per tot això, em sembla interessant poder pensar en la salut d’altres maneres i superar així, el model preventiu.

El model preventiu portaria a fer tota una sèrie d’esforços en el nostre estil de vida encaminats a evitar la malaltia i gaudir d’una millor salut. La realitat de gran part del les malalties que es donen en l’actualitat apunta cap a aquest model, ja que es tracta de malalties influïdes i/o causades per l’estil de vida.  No hi ha dubte de que quan un malalt del cor, un diabètic o un pacient afectat de colesterol aposten per  fer canvis en el seu estil de vida, estan fent una inversió important per a tractar les seves malalties. 

Tampoc crec que hi hagi dubte que aquell que ha invertit en portar un vida saludable, s’ho posarà més difícil a moltes malalties per a entrar a les seves vides.  Però sobretot, el que em  sembla més clar és que aquestes persones que emprenen canvis per millorar el seu estil de vida milloraran també la seva qualitat de vida.

Per tot això, és l’aposta per la qualitat de vida la que li atorga un veritable sentit a la nostra salut.  Si invertim en la nostra qualitat de vida, estem invertint en el present, rebrem uns beneficis que es podem gaudir, que són tangibles, que no depenen se situacions hipotètiques de futur. Ja no es tracta que ens cuidem pel que pugui passar, si no de cuidar la nostra salut per a viure millor aquí i ara.

Quan una persona emprèn una dieta per a tractar un problema d’obesitat no només està evitant un possible quadre de colesterol en un futur o una malaltia cardiovascular, si no que també és possible que es senti més lleugera i que no li facin tant mal les articulacions, o que  es trobo millor durant el dia, ja que en reduir la seva obesitat també li milloren les apnees que tenia  durant la nit i que no li permetien tenir una son de qualitat.

Quan una persona deixa de fumar, no només està reduint el seu risc de patir un càncer de pulmó o de contraure una malaltia cardiovascular, si no que també és possible que comenci a sentir millor les olors i gaudir més dels àpats, és possible que es comenci a sentir millor quan puja unes escales o que pugui fer un petó que no tingui sabor de fum.

Tot això i més serien els perquès  de la salut, aquells que tenen un sentit aquí i avui. I tu ja tens el teu per què?